Domingo, 17 de mayo de 2014, seis de la tarde,
reunión en el Pou de s'Hereva. Asistimos a la sesión: Silvia, Silvia2, Pau, Rocio, Romanie, Cris, Anahi y Antonio.
Lecturas compartidas:
- Antonio Muñoz Molina: "Todo lo que era sólido".
- Pablo d'Ors: "Biografía del silencio".
- Bernardo Atxaga: "El hombre solo"
Ejercicio: Hemos de continuar un texto que nos envío Silvia2, llamado La Riera:
"Tot el meu món es reduïa a una petita cabana amagada al marge d’una riera de la que només baixava un fil d’aigua en poques ocasions.
Aquella zona era rica de petites rieres naturals que repartien l’aigua que baixava de les muntanyes de forma equilibrada i feia que el paisatge fos fresc i verd. Però sense jo saber-ho, van començar a fer obres al llit de la serralada taponant la majoria d’aquestes.
I va venir la època de les pluges. Com cada any, per prevenció a alguna possible pujada d’aigua, vaig anar netejant els marges enfilant riera amunt perquè l’aigua fluís, i cap al tard, quan ja era al peu de les muntanyes vaig veure perplexa que la majoria de rieres havien desaparegut i que la meva la havien començat a eixamplar perquè fos l’únic desaigüe al mar.
Em vaig quedar glaçada. Vaig aixecar la mirada cap al cel i vaig veure que uns negres núvols corrien ràpidament vers el mar mentre descarregaven amb fúria una tempesta la serralada. Intuint l’imminent desastre, i presa del pànic, vaig córrer riera avall, ja a les fosques, mentre el meu cervell no parava de buscar solucions. Seria a temps de protegir la cabana? O era millor buidar-la dels objectes més estimats i fugir d’allí? En aquest cas, quins havia de triar? Fos com fos preveia una pèrdua dolorosa mentre seguia corrent avall, avall, ensopegant amb les pedres i xapotejant amb els primers centímetres d’aigua que baixaven.
Quan ja veia la cabana a uns metres, la tempesta i la pujada de la riera m’havien deixat xopa i era tan fosc que semblava negra nit. I llavors va venir el vent. L’aigua de la pluja punxava feroçment la meva cara i movia els arbres i les canyes en una espiral vertiginosa.
L’efecte embut que les maleïdes obres van fer amb l’aigua va fer que de cop una gran onada m’emputgés. No vaig ni poder ni entrar a la meva llar, a la llum d’un dels llamps vaig veure com es partia i se l’enduia l’aigua. Seguint la corrent nedava cap el que ja eren les restes de la cabana, al meu costat veia com quedaven enrere, enganxades als arbres i canyes dels marges, part de les meves pertinences. Jo també intentava aferrar-me als marges del riu, aferrar-me a qualsevol cosa que em mantingués a flot sense aconseguir-ho.
I l’aigua em va arrossegar al mar, lluny, molt lluny de la costa. Alguns dels meus objectes estimats que no havien quedat enrere s’allunyaven flotant i no sabia cap a quin d’ells nadar, tots eren tant importants per mi…. Les corrents, allunyant-me més de la costa m’apropaven a un tronc, m’hi aferrava però rodolava rebutjant-me, llavors venia una planxa de fusta, però no aguantava el meu pes i s’enfonsava, no podia aferrar-me ni retenir res.
Estava exhausta, intentar mantenir-me a flot només feia que acabar amb la poca energia que a aquelles altures em quedava. I llavors vaig claudicar, i em vaig quedar flotant a mercè de les ones, mirant com les estrelles, entre els núvols, brillaven impertèrrites a aquesta insignificant desgracia."
Aquella zona era rica de petites rieres naturals que repartien l’aigua que baixava de les muntanyes de forma equilibrada i feia que el paisatge fos fresc i verd. Però sense jo saber-ho, van començar a fer obres al llit de la serralada taponant la majoria d’aquestes.
I va venir la època de les pluges. Com cada any, per prevenció a alguna possible pujada d’aigua, vaig anar netejant els marges enfilant riera amunt perquè l’aigua fluís, i cap al tard, quan ja era al peu de les muntanyes vaig veure perplexa que la majoria de rieres havien desaparegut i que la meva la havien començat a eixamplar perquè fos l’únic desaigüe al mar.
Em vaig quedar glaçada. Vaig aixecar la mirada cap al cel i vaig veure que uns negres núvols corrien ràpidament vers el mar mentre descarregaven amb fúria una tempesta la serralada. Intuint l’imminent desastre, i presa del pànic, vaig córrer riera avall, ja a les fosques, mentre el meu cervell no parava de buscar solucions. Seria a temps de protegir la cabana? O era millor buidar-la dels objectes més estimats i fugir d’allí? En aquest cas, quins havia de triar? Fos com fos preveia una pèrdua dolorosa mentre seguia corrent avall, avall, ensopegant amb les pedres i xapotejant amb els primers centímetres d’aigua que baixaven.
Quan ja veia la cabana a uns metres, la tempesta i la pujada de la riera m’havien deixat xopa i era tan fosc que semblava negra nit. I llavors va venir el vent. L’aigua de la pluja punxava feroçment la meva cara i movia els arbres i les canyes en una espiral vertiginosa.
L’efecte embut que les maleïdes obres van fer amb l’aigua va fer que de cop una gran onada m’emputgés. No vaig ni poder ni entrar a la meva llar, a la llum d’un dels llamps vaig veure com es partia i se l’enduia l’aigua. Seguint la corrent nedava cap el que ja eren les restes de la cabana, al meu costat veia com quedaven enrere, enganxades als arbres i canyes dels marges, part de les meves pertinences. Jo també intentava aferrar-me als marges del riu, aferrar-me a qualsevol cosa que em mantingués a flot sense aconseguir-ho.
I l’aigua em va arrossegar al mar, lluny, molt lluny de la costa. Alguns dels meus objectes estimats que no havien quedat enrere s’allunyaven flotant i no sabia cap a quin d’ells nadar, tots eren tant importants per mi…. Les corrents, allunyant-me més de la costa m’apropaven a un tronc, m’hi aferrava però rodolava rebutjant-me, llavors venia una planxa de fusta, però no aguantava el meu pes i s’enfonsava, no podia aferrar-me ni retenir res.
Estava exhausta, intentar mantenir-me a flot només feia que acabar amb la poca energia que a aquelles altures em quedava. I llavors vaig claudicar, i em vaig quedar flotant a mercè de les ones, mirant com les estrelles, entre els núvols, brillaven impertèrrites a aquesta insignificant desgracia."
No hay comentarios:
Publicar un comentario